dimecres, 23 de novembre del 2011

Darrers dies a Delhi


Ara ja hem arribat a Girona, però us deviem les darreres fotos del viatge.
Varem marxar del Nepal sense veure el sol.
Aquí l'avió que varem agafar al Nepal per tornar de Pokhara a Kathmandu  

Delhi. Una ciutat amb molt d'ambient.

i un metro ben modern. El tiquet d'entrada és com una fitxa dels cavallets, que per entrar la poses sobre una pantalla tàctil i així s'obren les portes d'entrada; i per sortir i que s'obrin les portes has d'introduir la fitxa a la màquina  (reciclable) 

 La Porta de l'India (monument als indis morts en combat).


 Un improvitzat taller de motos al mig del carrer

 La tomba de Humayun i milers d'estudiants que es volien fer fotos amb nosaltres i dir-nos"Hello". Saludar-nos, tocar-nos i també que els hi fessim fotos .






El Fort  (Lal Qila) de Delhi


 La gran mesquita "The Jama Masjid".
Un cop han acabat les oracions deixen entrar una estoneta als turistes. LLoc curiós ja que semblava que a part de resar hi anaven a passar el dia .

 A les noies turistes encara que anessim amb pantaló llarg i màniga llarga ens feien posar aquesta bata. Semblava un càstig.


I AMB AIXÒ ARRIBEM A LA FI DEL VIATGE !!! 

dimarts, 15 de novembre del 2011

Dies de boira i pluja a Nepal

Avui és el 5è dia a Nepal. Els 2 primers dies el temps ens va acompanyar, però a partir del 3r ... boira i pluja a les tardes. I just quan estem més aprop de la serralada de l'Himalàia !!!!
Això és BANDIPUR, un poblet també típicament Newar. Aquí està prohibida la circulació de vehícles a motor (per sort), i encara es conserva molt bé, ja que el turisme encara no ho ha explotat.
Com que no hi ha vistes (mai tan a prop de les muntanyes més altes del món i no veiem res !!!) fem fotos a les cases i a la gent.






Això ja és POKHARA, una ciutat que es troba just a sota el massís de l'Annapurna. Però per nosaltres com si estés al desert d'Atacama, ja que no es veu res de res per culpa de la boira. Aquesta és la part antiga. Després hi ha la part plena de botigues pels "caminadors".





dilluns, 14 de novembre del 2011

2n dia a NEPAL (BUNGAMATI, PATAN, PASHUPATINAH I BOUDHANATH)

Petit poble de Bungamati, una clàssica ciutat medieval d'estil Newar. La població newar de la vall de Kathmandu és d'un 6% del total del pais, amb idioma propi diferent del tibetà, el nepalès i l'hindú, i un dels més difícils del món. Són excel·lents grangers i comerciants, i tenen un estil de vida comunitari.


 És l'època de la collita de l'arrós i el posen a secar al sol.





 Aquest és el vestit tradicional de l'home newar

Arribem a PATAN, i visitem la plaça Durbar. Antigament era una ciutat-estat independent, i ara gairebé sembla un suburbi de Kathmandu, separada només pel riu Bagmati. Tot i així la seva espectacular plaça Durbar està molt ben conservada i té possiblement la millor col·lecció de temples i palaus de Nepal.




 Això és PASHUPATINATH, el principal temple hindú de Nepal, que s'alça a la vora del riu sagrat Bagmati. Aquí hi ha els crematoris on cremen els morts a l'aire lliure, després de purificar-los amb l'aigua del riu sagrat.


 Estan cremant cossos humans.

 Estupa de Boudhnath: aquí cada tarda també es reuneixen centenars de peregrins per realitzar les voltes rituals sota la cúpula sota l'atenta mirada dels ulls de Budha.



KATHMANDU (NEPAL)

Varem arribar a NEPAL el dijous 10 de novembre. De seguida varem començar a passejar pel centre de Kathmandú: plaça Durbar i voltants.
Per sort varem tenir un dia ben maco de sol i cel blau. Que va durar aquell dia i el següent, ja que ara que som a la zona on podriem veure els Annapurnes i altres muntanyes impressionants molt aprop, hi ha una boira que no deixa veure res de res.



 Aquí al fons es veu l'estupa de Swayambhunath, que és on varem anar tot seguit. Aquesta estupa és un temple budista també anomenat el temple dels monos (n'hi ha forces). Per pujar hi ha 365 escalons, i des de dalt hi ha una vista preciosa de tota la ciutat. Aquesta estupa (com totes) té dibuixats els ulls de Budha, que tot ho vigilen. La cúpula blanca representa la terra, mentre que l'estructura de 13 nivells en forma de niu d'abella de la part superior simbolitza les 13 etapes que l'home ha de superar per aconseguir el nirvana. A la base central de l'estupa hi ha les rodes d'oració, gravades amb el "mantra sagrat", que és : om mani padme hum (benaurada sigui la flor del lotus).
Era molt maco perque tota l'estona es sentia la cançó del mantra, mentre tots els peregrins anaven fent voltes a l'estupa fent girar les rodes d'oració.



 Vista de Kathmandú des de l'estupa al fer-se fosc.
 I aquesta era la vista del primer dia des de Kathmandú. Com podeu veure ja es veien alguns pics blancs de muntanyes.
 I aquesta és la vista que tenim ara desde Nagarkot. Aquí darrera nostre hi ha pics de més de 6000 i 7000 metres. Fins i tot es veu l'Everest a la llunyania. Què us sembla? Es veuen bé o no?
O potser només veieu boira?